Recordo dues sortides d’aquests dies, i és
que a vegades les sortides s’amaguen entre tantes que són i no les recordo, cauen
i formen un magma que, amb altres elements, sedimenta el que ens dona forma.
A la primera érem bastants i vam palejar
Nord, fins treure el nas a Cap de Creus i veure lluny França, i vam tornar
contra vent de mar, saltant i amb una única preocupació, no bolcar perquè el
mar era una catifa de meduses, les nostres
pales s’enfonsaven primer en meduses, i després en aigua. Ens vam parar a
Guillola, però no vam poder banyar-nos, impossible entrar en un mar de meduses.
A la segona vaig arribar després de conduir
per l’Empordà sota la pluja, vaig arribar just per sortir a un mar que ens
esperava amb la sorpresa d’un gris metàl·lic que es confonia amb el gris dels
Penya-segats de Punta Prima, al Sud, cap a Roses, un mar aquell dia amb una continuïtat,
soledat i singularitat que ens feia sentir vius, altra vegada com si fóssim part
d’un quadre, una pintura, però no immòbils i insensibles, ans al contrari,
recorrent mar i sentint amb intensitat. Vam entrar a sa coua del Bou Marí, on l’any
1973 es va veure a Cadaqués l’últim exemplar de foca Mediterrània
(Monachus monachus) (les foques tenien el seu hàbitat a sa
coua des Bou Marí, i els pescadors cadaquesencs, per superstició, portaven
sempre un tros de pell de foca en el seu llagut per tal d’allunyar perills i
tempestes), i
vam poder arribar fins a la petita platja que hi ha al fons de la cova, vam fer
després el tomb a l’illa de Mallorca, l’illot que és davant la cova, i després
vam parar a Escucucrucú, vam pujar a dalt, i vam gaudir d’una vista diferent
del poble, del mar i de les illes.
En aquesta sortida, potser
pel color fosc del mar i per la força del paisatge solitari i metàl·lic, vam parlar
de pirates. I avui aquí parlarem també de pirates.
L’any 1543, els pirates
germans Barba-rossa, en atacar i assolar Cadaqués, van incendiar la seva petita
capella, i l’any 1620 en el mateix lloc es va començar a construir l’actual
Església de Cadaqués, d’estil gòtic.
Els
moros, els pirates i els corsaris s’emboscaven a Cala Jugadora, esperant el pas
d’un vaixell al que sobtaven i atacaven.
Pobres mariners i pescadors, no en tenien prou amb els perills d’un mar
poderós, les cales amagaven enemics, tot era feina feixuga en temps difícils.
També els
reis actuaven a vegades com a pirates. El rei que regnava a Alger des de l’any
1581 al 1587 era un rei tossut, insistent i enemic de Cadaqués. En un manual del any 1666 s’explica que
aquest rei, que es deia Morato Arrays, va atacar Cadaqués l’any 1581, amb 7
vaixells i 700 homes, no poden conquerir Es Baluard, defensat pel governador
Antoni Escoffet; el rei va tornar, però, l’any 1584, aquesta vegada amb 22 vaixells
i 2000 homes, i quan ja posaven foc a Es Portal, també defensat per Escoffet,
van arribar des de Perelada, Castelló i Figueres, reforços a favor de Cadaqués,
i el rei va tenir que fugir. Però ja hem dit el caràcter tenaç del dit rei, i
l’any 1587 va tornar per tercera vegada amb 7 vaixells i molts homes (no sabem
exactament quants), però també va ser obligat a fugir pel mateix governador, Antoni
Escoffet, qui va resultar ferit en el segon atac, i va morir l’any 1597 al
Roselló, comandant un grup de 60 homes en lluita contra els francesos.
Segons les cròniques és possible que Cervantes fos atrapat pels
turcs davant de Cadaqués i acabés sent esclau d’un tal Dalí, perquè encara que un escrit diu que va ser davant de Palamós, els més parlen de Cap de Creus i de Cadaqués.
Segurament mai ho sabrem amb seguretat, però és quasi segur que va ser en algun
lloc de la Costa Brava, quan tornant a Espanya a bord de la galera Sol, després
de la batalla de Lepant, un grapat de vaixells turcs, comandats per Arnaut,
varen agafar presoners a l’autor del Quixot i al seu germà Rodrigo i els varen
portar a Argel, on Cervantes va ser venut com esclau a un comerciant grec
renegat i amb un nom, Dalí Mamí, que també apropa tota aquella circumstància a
Cadaqués.
Aquells
eren temps difícils, i per això cal que ara no ens queixem sense tenir un motiu
greu per fer-ho.
Avui
només dues fotos del dia de les meduses, a la platja de Guillola, i un vídeo de
les meduses. Cal dir que al video no es veu els bancs de meduses que ens vam trobar, totes juntes formant denses catifes, però al menys dóna una idea de la quantitat de meduses que hi havia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada