15- REIVINDICACIÓ DEL SILENCI AMB UNA ENDEVINALLA

En el meu món i en la meva vida es busquen balenes i es conten històries (looking for whales and telling fairy tales), que quedi molt clar.

No m’agraden els cotxes ni les motos ni fer turisme. M’agrada caminar per terra, palejar per mar i viatjar.

No m’agrada el soroll, ni les paraules inútils, ni la indiscreció d’un excés de jo. M'agrada el silenci, les paraules impecables i la discreció del tots.

I dit això, una endevinalla i el mar...  Dijous vam sortir en un grup heterogeni, érem vuit i crec que ningú coincidia en res: eren les condicions ideals per navegar en un mar i una tarda dignes del conill blanc d’Alicia. I vam complir les expectatives.

Vent de mar amb ones ni fortes ni perilloses. Jo acompanyo a un principiant, però és un dels experts qui bolca. Comença l’historia. Entre crits d’ànims, bon rotllo i riures de tots, recupero al bolcat i continuem navegant.

Quan ja tornem i estem passant al costat de les roques de Cudera, el moment més complicat, mentre jo continuo ajudant al principiant, i les ones són més altes i el vent més fort, algú se m’acosta i em parla de quelcom personal, d’ell, i molt important, transcendental en la seva vida.  En aquell moment, atent jo a les ones i a les palades del principiant, a les roques i als esculls, atent a les paraules transcendentals que m’arriben, atent a ser educat però també prudent amb el vent que encrespa el mar, miro al voltant, veig el sol, el mar, les ones, els caiacs que són punts dispersos que boten, sento les paraules que m’arriben, veig les roques, les palades del principiant, i entenc que som en el camí correcte, tot és un esplèndid disbarat.

Agraeixo a la vida que permet buscar balenes i escriure històries dignes del conill blanc i del sombrerer boig, dins d’un grup d’enlluernats que gairebé cada dia són diferents però que, quan arriben a Portlligat per sortir, es condensen en un mateix grup que busca albirar la singularitat que només una presència sensible, en aquest cas la del grup, pot captar.

Vam arribar a Portlligat tres hores i mitja després d’haver sortit, xops i plens d’energia, contents i millors, i després d’endreçar amb bon rotllo caiacs i material, cadascú va agafar el seu cavall, i pujant o creuant muntanyes va tornar a la seva cova, portant una història d’ones, conills, sol, roques, vent i companys, que alimenta i dóna vida.

La meva pregunta hauria de ser, i no és, ¿per què aquella persona, en el moment més complicat, entre ones i principiants, vent i roques, es va apropar a mi i em va contar coses importants de la seva vida? ¿Per què? ¿Per què després, en moments ja de calma, no em va dir res més? I si no ho pregunto és perquè accepto l’absurd que és qualsevol moment, la certesa de que no hi ha res a entendre.

Ahir dimarts vam sortir en un grup inestable, com el mar d’ahir, imprecís i indefinit. Érem només set però formàvem un grup de molts, un grup que no acabava de compactar. Vam enfilar Nord amb la idea de donar la volta a Massa d’or, Sa Rata. Estava anunciat vent de mar fluix. I així va ser.

Arribats a Cap de Creus, on sempre traiem el nas, vam posar proa vers Sa Rata. He de dir que, encara que inestable, el grup es mantenia agrupat. Sa Rata, com sempre, estava més moguda que la resta del mar. Vam passar per la Cova d’es llamp, i després, a la Cua de Sa Freu, més exactament a les roques de Punta Laura, vam deixar una endevinalla.

Al tornar, el mar estava una mica més mogut. Ens vam banyar a Cala Bona, on no ens van visitar els peixos manta, que no invento, els tenim fotografiats en aquest blog, i vam arribar a Portlligat tard, amb una mica de fred, i amb moltes imatges i paraules al cap.

Tornant al principi d’aquesta entrada, obvio ara cotxes, motos, turisme, i em centro en el soroll i en les paraules inútils. Sóc conscient que en les sortides parlo molt. Gairebé mai tinc ganes de parlar, però ho he de fer. És com si un guia turístic no parlés, o un professor a classe no parlés, no es pot dir a un guia turístic o a un professor “parles molt”. És clar que parla molt, és el que li toca fer.

Quan sortim en caiac parlo per ajudar als principiants, i també per explicar detalls de la costa. Jo preferiria anar callat i ple de discreció, com van molts. És més fàcil. Pitjor seria, per contra, parlar a crits sobre coses de terra, perquè la terra, quan anem en caiac, està molt lluny, i les paraules llavors són paraules inútils, val més el silenci, o només paraules del mar on en aquell moment som.

Curioser and curioser. Estic escrivint això a les sis de la matinada, i m’entra un missatge d’un del grup que no va tornar ahir a casa seva, es va quedar a dormir al seu cotxe, i em diu que ara mateix està veient Sa Rata, que el sorprèn pensar que ahir estiguéssim saltant allí, i m’envia una foto del que en aquest moment està veient, Sa Rata, l’única foto que després publicaré.

Una última apreciació sobre la sortida d’ahir: agraeixo l’esforç i la discreció de Carme, qui a l’anada, amb mar tranquil va tenir dificultats per dirigir el caiac, i tornant, amb mar mogut, va saber dominar el seu caiac i avançar sense problemes, en silenci. Per on va passar va deixar bon rotllo, força, voluntat, i assoliment, que bé.

I acabo aquesta entrada dient que, una vegada expressat que l’àmbit on em sento bé és el silenci, voldria demanar soroll per part de qui llegeix això, alguna paraula, si pot ser útil i amb bon rotllo, i també que algú endevini l’endevinalla, perquè mentre no s’endevini quedarà allí, a Sa Rata, exactament a les roques de Punta Laura, esperant. Per altra part, ara sempre que passem palejant pel costat de Punta Laura sabrem en què pensar. La vida que mereix ser viscuda es construeix amb maons que no existeixen.

Aquest cap de setmana, si el temps ho permet, farem sortida de lluna plena: anirem en caiac fins a Cap de Creus, deixarem els caiacs a les roques de Cala Fredosa, pujarem al Restaurant de Cap de Creus, on haurem ja reservat taula, soparem, bé i amb bon rotllo, i després recuperarem caiacs i tornarem il·luminats per la lluna.

Il·luminats.    

Foto enviada per aquell del grup que avui ha volgut dormir i ha dormit al seu cotxe, al costat del mar.   Molt al fons es pot veure Sa Rata, amb l'endevinalla.