Avui una entrada curta per dir que hem fet
algunes sortides tranquil·les, amb bastanta assistència de gent, i que ara un
temporal de llevant, que sempre cal respectar, ens manté a terra. A terra no sé
què farem per descansar, tot i que caminar per les muntanyes és quelcom també
esplèndid i que s’assembla a recórrer el mar.
Diuen que ser al mar ajuda a la reflexió,
meditació, creació, admiració, estonament i, fins i tot, a la cognició. Potser
exageren, però el fet és que ara que portem quatre dies sense sortir, i sabem
que amb el temporal en portarem alguns més, ja trobem a faltar la sensació de
ser flotant sobre una immensitat i amb una immensitat al davant.
Melville escriu a “Moby Dick”: “ja som
llançats bravament cap a la profunditat; però aviat serem perduts en la seva immensitat
sense riba ni refugi.” (Already we are boldly launched upon
the deep; but soon we shall be lost in its unshored, harborless immensities.) Crec que encerta en la sensació que sents quan enfrontes l’horitzó
del mar.
Ara quedem a terra i respectem el temporal, que com el seu nom indica és temporal, és a dir, dura només un temps, i després tornarem a mar. I ho farem contents, perquè tenim l’anhel de mar que demana Saint-Exupéry quan escriu: “Si vols construir un vaixell, no convoquis els teus homes i dones per donar-los ordres, per explicar-los cada detall, per dir-los on trobar cada cosa. Si vols construir un vaixell, fes néixer dins del cor dels teus homes i dones el desig de la mar.” “Si tu veux construire un bateau, ne rassemble pas tes homes et femmes pour leur donner des ordres, pour expliquer chaque détail, pour leur dire où trouver chaque chose. Si tu veux construire un bateau, fais naitre dans le cœur de tes homes et femmes le désir de la mer.
Crec que nosaltres tenim aquest desig de mar, i a més estem d’acord amb el que diu Saint-Exupéry, i per això quan venen principiants els hi donem una mínima instrucció, que després serveix de poc, però sobretot els fem pujar a l’embarcació i sortir al mar. Allà, navegant, si el mereixen, trobaran l’esperit del mar, o l’esperit del mar els trobarà, i llavors ja res serà igual per a ells i elles, sempre tindran el desig de tornar al mar. I qui no mereixi l’esperit del mar, no el trobarà, i no tornarà.
Només tenim fotos de dues de les últimes sortides.
Sortida de dimarts.
Sortida de diumenge.
Desig de mar? Diria captació del mar. I put a spell on you, sembla dir amb tendresa. T’entra endins, encara que estiguis lluny - igual que un virus. Sembla que no hi ha cap elecció, cap decisió pròpia. Sense adonar-nos, el mar esdevé la mar i un dia ens adonem que no cal estar al mar per estar amb ell... Ell ens posseeix (si es pot parlar de possessió). Fantàstica humilitat. Però, no es pot escriure sobre això. El mar és immensitat silenciosa i abissal. L’única comunicació possible és, potser, la poesia.
ResponElimina