7- TRAMUNTANA, MOLTA TRAMUNTANA

Avui escric una mica atramuntanat. No pot ser d’altra manera. Hem tingut tres sortides, que es van convertir en quatre, perquè en una ens vam dividir en dos grups, i jo vaig ser en els dos grups, quanticament parlant, totes les sortides amb una tramuntana important, poderosa, noble, amiga, que se’ns va emportar, il·luminats, petits entre verberols i polsim. Verberols són les cabretes, les petites ones que aixeca el vent. Polsim és l’aigua que en forma d’escuma aixeca el vent, junt amb els verberols, quan és molt fort; el polsim és el límit que ens posem en caiac, quan el veiem, il·luminats o no, anem amb molta cura.

L’any 1854, durant la guerra de Crimea entre Rusia i una coalició formada per l’imperi Otomà, França, el Regne Unit i el regne de Sardenya, Lord Raglan va ordenar la famosa carrega de la brigada lleugera de cavalleria britànica, vuit-cents soldats a cavall contra unes posicions artillades, tot i saber que als flancs hi havia més artilleria que va jugar al tir al blanc amb els soldats i els cavalls anglesos, de vuit-cents només en van tornar dos-cents, i no va servir de res, ni van arribar fins a la posició atacada. Tot i així, el poeta Lord Tenysson va escriure un poema dient “a nosaltres no ens corresponia pensar perquè / ens corresponia cavalcar i morir” glorificant una idiota irracionalitat.

Dos mil anys abans, Horacio escrivia a un amic dient-li “sapere aude, incipe”, és a dir, “atreveix-te a saber (a pensar, a utilitzar la raó), comença”. Ho deia referint-se a la capacitat d’Ulises per pensar i enfrontar les circumstancies que se li presentaven a la seva tornada a Ítaca.  

Nosaltres, els de Caiaqués, la banda d’amics sense solta ni volta, ordre ni concert, ens llancem contra ones i vent pel plaer de sentir contra nosaltres la força vivificant de una natura amb esquitxos que ens llança la tramuntana, sabent que l’alè i la força que gastem i obtenim cavalcant ones ens alimenten l’ànima que potser tenim. I crec que això, aquest cavalcar la natura, va més pel costat de Horacio que pel de Tenysson. Ens ho passem bé, arribem a Cap de Creus, no hi ha de moment artilleria que ens ataqui, i també de moment tornem tots.

I no volem conquerir ni defensar cap terreny. Com Goethe pensem que allò bo, noble i bell, és arreu, no només en un país ni en un lloc especial. El ser humà pot trobar, prendre i donar forma a allò bo, noble i bell allà on ho trobi. Nosaltres ho trobem sortint de Portlligat, però no el defensarem ni el glorificarem. Contra el que diu Tenysson, nosaltres sí pensem, amb el pensament que bonament podem, la raó perquè ens llancem en una carrega contra les ones i el vent, o a favor de les ones i el vent: ho fem per passar-ho bé, no per cavalcar i morir, com defensa Tenysson. I a més, crec que la imatge que deixem i allò que sentim fent-ho, per més que sent pocs i sense cavalls, més que dramàtic i punyent és engrescador i vivificant. Per això hi tornem.  

El pintor Turner es va fer lligar durant quatre hores al màstil d’un vaixell que enfrontava una forta tempesta de mar, per captar bé el temperament de la natura. Ulises també es va fer lligar a un màstil per escoltar què deien les sirenes, mentre els seus homes bogaven amb les orelles tapades, quan es probable que les sirenes no diguin mai res que es pugui entendre, és a dir, parlin fluix i amb poca claredat perquè els mariners s’apropin més a les roques, per tal d’entendre el que diuen, i acabin naufragant, són llestes les sirenes, i coneixen la curiositat del esser humà. Nosaltres ens lliguem o encaixem als nostres caiacs per estar a prop del mar, i ser amb ell, escoltar el que diu, i no és una imatge poètica, el mar parla, diu, comunica, transmet, alimenta, cal ser a prop d’ell o d’ella, i entendre el seu llenguatge. Turner no anava equivocat.  

Fins aquí havia escrit avui al migdia, i llavors he sortit al mar, i ara acabo de tornar de la sortida d’avui dimarts, també amb tramuntana, esplèndida, i encara porto sal arreu, i imatges i alegria, i penso que el que cal fer és sortir al mar, us esperem a Portlligat.

Continuarà.